El 1600 Alexandre de Bournonville (mort el 1656), comte d’Hennin i ambaixador de l’emperador (i per a qui el rei de França creà el ducat de Bournonville ), es casà amb Anne de Melun, marquesa de Risbourg. Llur fill i hereu, Alexandre de Bournonville , per a qui Felip IV de Castella creà el principat de Bournonville , fou lloctinent de Catalunya; el seu germà, Jean François de Bournonville , marquès de Risbourg, fou mestre de camp a Catalunya, on contragué un primer matrimoni (1659) amb Maria de Perapertusa, hereva dels vescomtes de Jóc; fill de la segona muller fou Miquel-Josep de Bournonville i de Sainte-Aldegonde (1670-1752), ambaixador del rei de Castella a Viena i plenipotenciari al congrés de Soissons, a qui Felip V de Castella concedí (1715) el ducat de Bournonville amb la grandesa d’Espanya. El ducat passà al seu nebot i fill adoptiu Francesc-Josep de Bournonville i d’Ussel , tinent general, i després a l’oncle d’aquest, Maximilià-Casimir de Bournonville i de Sainte-Aldegonde (mort el 1791). El germà gran del primer duc, Francesc de Bournonville i de Perapertusa , marquès de Rupit, es casà el 1681 amb Maria Manuela d’Erill, baronessa d’Orcau, i foren pares de Francesc-Salvador de Bournonville i d’Erill , segon marquès de Rupit. El ducat passà als Ponç, comtes de Robres, als Abarca de Bolea, comtes d’Aranda, i als Silva, ducs d’Híxar (1884).