brahui

f
m
Etnologia

Individu d’una confederació de tribus del Balutxistan central i oriental (275.000 individus, aproximadament).

De característiques racials semblants a llurs veïns balutxis i pathans, són principalment pastors nòmades de cabres, organitzats en 23 tribus tributàries del kan brahui de Qalāt. La confederació agrupa també minories d’altres pobles indígenes i captius (balutxis, pathans, perses, jats). La religió musulmana dels brahuis és totalment impregnada de costums hindús. Els brahuis obtingueren la màxima cohesió i el màxim desenvolupament polític durant el segle XVIII, a l’època d’expansió del kanat de Qalāt. La llengua, escrita en caràcters àrabs, pertany a la família dravídica en les característiques essencials; però ha rebut una forta influència del sindhi, del balutxi i del persa.