Brancaleó Doria

(?, 1357 — Càller?, Sardenya, 1409)

Noble sard, comte de Muntileó (1383), fill legitimat d’un altre Brancaleó i de Jacomina.

Succeí el seu oncle Mateu Doria. Lluità a favor dels catalans contra el jutge Marià IV d’Arborea, però en casar-se amb la filla d’aquest, Elionor, canvià de bàndol. Morts Marià IV i el germà d’Elionor, Hug IV (1383), el matrimoni féu nomenar successor llur fill Frederic I d’Arborea , i Brancaleó demanà protecció a Pere III de Catalunya-Aragó. El rei el retingué com a ostatge a Càller per tal d’assegurar la pau a Sardenya, i, després d’haver intentat de fugir (1385), hagué de sotmetre's amb la muller a l’autoritat reial (1386 i 1388). Alliberat (1390), es rebel·là novament, i prengué Sanluri i Esglésies. Morts Elionor (1402) i el seu altre fill Marià V (1407), s’uní al bàndol del vescomte Guillem II de Narbona, que al·legava drets al jutjat. Fou derrotat a Castelgenovese (Castelsardo) pels catalans, i morí empresonat.