branda

f

Música

Dansa d’origen francès, de ritme binari o ternari, caracteritzada per un desplaçament lateral dels peus, molt en voga des de l’inici del segle XVI fins a la fi del segle XVII.

Sorgida sens dubte d’una de les figures de la baixa-dansa (al segle XV n'era el pas concloent), es constitueix suite de quatre tipus. Al començament del segle XVIII caigué en desús i ja no evocà més que una dansa vilatana, però que fou l’origen de formes vives en la música clàssica.