Tenen un nombre de metàmers alt, però variable, portadors en els segments toràcics d’apèndixs bífids, generalment molt poc diferenciats, com el sistema muscular i el nerviós. Els apèndixs del tronc solen ésser foliacis (fil·lopodis), uniformes i absents en els darrers segments; són locomotors, prensors dels aliments i respiratoris. Les mandíbules són grosses, com les antenes nedadores; maxíl·lules, maxil·les i antènules són reduïdes. El tegument és molt poc calcificat, i algunes espècies presenten una closca o escut dorsal. Els sexes solen ésser separats, i en certes espècies és comuna la partenogènesi. La primera larva és un metanaupli; segueix després una larva naupli, fins a donar lloc finalment a l’individu adult. Algunes espècies de branquiòpodes són marines, però la majoria viuen a les aigües dolces i salabroses litorals i continentals.
m
pl
Carcinologia