Vida i obra
Estudià humanitats a la universitat d’Osca i a França (1811-14), on fou deportat després de caure presoner a Lleida durant la guerra del Francès. Fou catedràtic de grec a Saragossa el curs 1822-23 però, donades les seves idees liberals, aquell mateix any hagué d'exilar-se a França (1923-34), on seguí aprofundint els estudis.
Tornà a Saragossa i, entre el 1835 i el 1862, ocupà la càtedra a la Universitat i fundà i dirigí (1838-42) el diari El Eco de Aragón, de caire liberal.
Publicà obres de dret, de literatura, de filosofia i d’història, l’atípica novel·la de caire fantàstic Vida de Pedro Saputo (1844) i el drama El testamento de don Alonso el Batallador (1840). Deixà inèdites nombroses peces teatrals en castellà. Presidí els Jocs Florals de Barcelona el 1862, des d'on evocà l’antiga confederació catalanoaragonesa, i col·laborà a la Revista de Cataluña (1862-63), amb estudis com “De la lengua catalana”, “Los poetas catalanes” i “Del origen de las lenguas”.
Bibliografia
- Ballesté, Jacques: Braulio Foz, pensador y literato. Pamplona, EUNSA. 1999.
- Beser, Sergi: “Introducció”, dins Foz, Brauli: Vida de Pedro Saputo. Barcelona, Laia. 1973, p. 7-18.
- Calvo Carilla, José Luis (1992): Braulio Foz en la novela del siglo XIX. Terol, Instituto de Estudios Turolenses. 1992.
- Romero Tobar, Leonardo: “La poética de Braulio Foz en el marco de la preceptiva literaria contemporánea”. Cuadernos de Estudios Borjanos, 17/18, 1984, p. 113-129.