Aquesta tècnica utilitza l’enzim luciferasa de Renilla renoformis com a agent donador d’energia i la proteïna fluorescent groga (YPF) o la proteïna fluorescent verda (GPF) com a acceptor. La bioluminiscència és el resultat de la degradació catalítica en presència d’oxigen d’un substrat per la luciferasa. Aquesta degradació genera llum d’una longitud d’ona que depèn del substrat degradat. La llum es transfereix a la proteïna YPF o a la proteïna GPF, segons el cas, que emet fluorescència si la luciferasa i la proteïna acceptora són prou properes. L’eficiència de transferència d’energia és altament dependent de la distància entre les meitats donant i acceptora i de la seva orientació relativa d’una respecte a l’altra. A la pràctica, el que es fa és unir una de les proteïnes que es vol investigar a la luciferasa i l’altra proteïna a la YPF o a la GPF. La transferència d’energia indica que les dues proteïnes colocalitzen i és un indicador d’una possible interacció entre elles.
f
Química