bretó
| bretona

f
m
Etnologia

Individu d’un poble d’origen celta que, de mitjan segle V al final del segle VI, emigrà de la Gran Bretanya a l’Armòrica, regió anomenada posteriorment Bretanya.

L’àrea del grup coincideix amb les fronteres polítiques, que daten del s IX, però no pas amb les lingüístiques, que mostren, ja d’ençà d’aquesta mateixa època, l’existència permanent d’una zona gal·loromànica constituïda principalment per les regions de Nantes (Naoned) i de Rennes (Roazhon). Les activitats econòmiques tradicionals i característiques dels bretons són l’agricultura, la pesca i el comerç marítim. També ho havia estat la indústria tèxtil, desapareguda al s XIX. La població rural és disseminada en petites explotacions constituïdes per terrenys closos. Els bretons es caracteritzen per la gran riquesa de llur cultura tradicional (vestit, música, llegendes, creences religioses, costums, etc), que han conservat fidelment fins a èpoques recents. Desapareguts a l’època actual molts d’aquests trets etnològics del passat, són tanmateix apreciats pels bretons, conscients del valor de llur ric llegat cultural.