El seu origen és molt variat. Les bretxes sedimentàries solen tenir un ciment calcari o silícic. Segons el caràcter dels cairells, hom distingeix bretxes calcàries, silíciques, poligenètiques (formades per cairells de roques variades). En el curs d’un procés de sedimentació, una alteració causada per un esllavissament submarí, un sisme, una variació del nivell marí, etc, poden remoure uns sediments encara no totalment consolidats, fragmentant-los en blocs i cairells, que posteriorment són cementats i coberts per nous materials sedimentaris: es formen així les bretxes intraformacionals . La disgregació aèria de les roques pot també donar origen a bretxes sedimentàries. Per diverses causes (glaç, oscil.lacions brusques de temperatura, etc), les roques poden fragmentar-se i tornar-se a cementar posteriorment, per aportacions d’un nou material que actuï com a ciment (calcita, argiles, òxids de ferro, secrecions silíciques, etc). Les bretxes tectòniques, de fricció o milonítiques es formen en zones de trituració, a causa de plegaments o fractures. Les bretxes glacials , o til.lites, s’han format per consolidació d’antics morens amb un ciment argilós o arcòsic. Les bretxes volcàniques són constituïdes per blocs de laves relativament antigues, aglomerades per laves més recents. Es formen, generalment, en erupcions de tipus peleà o vulcanià. En les erupcions peleanes, la lava, excessivament viscosa per a formar colades, constitueix una cúpula que és dislocada sovint per erupcions subsegüents i per petites erupcions; les fissures així originades són ocupades per lava nova fins a la constitució d’una bretxa. A les erupcions vulcanianes, les laves pugen per les xemeneies arrossegant fragments de les parets; en solidificar-se es formen bretxes, generalment poligenètiques, anomenades bretxes d’escurament .
f
Mineralogia i petrografia
bretxa calcària
© Fototeca.cat