Se'n distingeix per caràcters interns i externs: el color més blanc i més fi del pergamí, l’escriptura que canvia segons l’ús del temps, el segell de cera, primer amb l’empremta de l’anell del pescador i, a partir del 1842, de tinta vermella. El text comença amb el nom del papa seguit de l’ordinal i va datat al final per l’estil de la Circumcisió o modern. La butlla tracta de matèria de fe o d’interès general; el breu, d’afers polítics o administratius, de nomenaments i concessions gracioses o de llicències de caràcter individual. El breu més antic és de Bonifaci IX (1390); són rars fins al s XV.
m
Cristianisme