Estudià música a Birmingham i a la Royal Academy of Music de Londres (1966-67), on rebé classes de L. Berkeley i M. Miles. Treballà després la composició a Amsterdam amb Ton de Leeuw i a Basilea amb Klaus Huber. Ha estat professor de composició a centres de Friburg de Brisgòvia, la Haia i també a la Universitat de Califòrnia, entre d’altres.
Començà a dedicar-se a la composició el 1963 i evolucionà del serialisme d’obres com les Sonates per a quartet de corda (1967) al personal postserialisme de Time and Motion Study per a clarinet baix (1971-77). S’ha destacat per la seva recerca en el camp de la música com a fenomen físic, en els seus aspectes més materials, com ara situació dels intèrprets i la potenciació extrema de les possibilitats tímbriques i expressives, com en Unity Capsule, per a flauta sola (1976), o Unsichtbare Farben (‘Colors invisibles’, 1997-98). En algunes composicions s’ha preocupat de donar forma a una “concepció còsmica”, en paraules del compositor mateix, del fet sonor. Aquest és el cas de Transit (1972-75) o La terre est un homme (1976-79).
En la seva obra predominen les peces per a instruments i/o veus en solitari o en grups, per exemple Epicycle (1968) i a vegades ha usat el so electrònic, com a Time and Motion Study III (1974) o On Stellar Magnitudes (1994). També cal destacar les composicions per a cordes com el Trio (1995) o els quatre quartets, alguns dels quals ha estrenat el Quartet Arditti. La pintura, a més de la filosofia, també ha estat una font d’inspiració, com es veu clarament a La chute d’Icare (1988).