Fundada el 1969 per Renato Curcio i formada, sobretot al començament, per intel·lectuals i estudiants d’extrema esquerra i posteriorment també per obrers radicalitzats, d’ençà del 1970 féu un seguit d’atemptats contra polítics, magistrats, policies, etc, i contra instal·lacions de l’estat. També realitzà diversos segrests, sovint acabats amb l’assassinat del segrestat, com en el cas d' Aldo Moro , líder de la democràcia cristiana italiana. Molts dels seus dirigents inicials foren empresonats —entre ells, el mateix Curcio fou condemnat el 1974 i alliberat el 1998— o moriren en enfrontaments amb la policia. D’ençà del 1979 fou objecte d’una persecució creixent, la qual, juntament amb les confessions d’alguns militants penedits, reduïren molt la seva capacitat operativa que pràcticament era nul·la a finals dels anys vuitanta. Posteriorment, des del 1999 diversos atemptats foren atribuïts a un ressorgiment de l’organització.
Imatge del segrestament d’Aldo Moro