brità
| britana

f
m
Història

Individu pertanyent a la branca britònica dels pobles cèltics que, provinents de la Gàl·lia, envaïren l’illa de la Gran Bretanya a la segona meitat del s VI aC.

Foren els tercers invasors de l’illa, després dels goidels i dels pictes, amb els quals alguns autors els han volgut assimilar. Introduïren a l’illa la cultura de La Tène, pròpia de la segona edat del ferro. A partir de la segona meitat del s I aC començà la seva difícil assimilació a l’Imperi Romà, la qual mai no fou plenament aconseguida.