Són emprades en l’anàlisi solucions de brom en àcid clorhídric concentrat (20-22%), en bromur de potassi 1 M o en àcid acètic glacial (dissolvent, aquest, de preferència per a les bromometries de substàncies orgàniques, les quals, en general, hi són també solubles), més estables que les solucions en aigua, però d’estabilitat també reduïda, i això fa que la bromometria sols sigui emprada en forma limitada. Això no obstant, té aplicacions diverses en medis d’acidesa feble o bàsics, en els quals el poder oxidant del brom supera el del bromat. Les bromometries són dutes a terme per valoració directa o bé per retrocés, en el qual cas hom determina iodomètricament o amb un arsenit l’excés de brom introduït. Hom posa de manifest el punt final amb indicadors (taronja de metil, carmí d’indi, violeta cristall, verd de malaquita, etc), que són destruïts irreversiblement pel primer excés de brom lliure. Entre les aplicacions de la bromometria cal mencionar les determinacions d’arsènic trivalent (incloent-hi la d’arsènic en composts orgànics com els gasos tòxics), de sals amoníaques (que han estat adaptades a la determinació microanalítica de nitrogen en composts orgànics), d’àcid fòrmic, de glicerina, d’hidroquinona, d’àcid ascòrbic, etc. Per a la determinació de composts orgànics hom aprofita reaccions tant d’addició com de substitució, les quals, si són realitzades potenciomètricament d’una manera directa, exigeixen un ajust molt afinat de les condicions de treball.
f
Química