La causa fonamental és la inhalació de productes irritants, sobretot tabac, però també d’altres agents ambientals o laborals que, en conjunt, determinen l’estimulació de la secreció de moc per les cèl·lules de les vies aèries respiratòries, la paràlisi dels cilis d’aquestes cèl·lules amb la consegüent dificultat per a l’eliminació del moc, i l’alteració de la funció dels macròfags alveolars amb disminució de la resistència a la infecció broncopulmonar. Això comporta aparició de tos, colonització de l’arbre bronquial per bacteris, inflamació de la mucosa bronquial i dificultat del pas de l’aire per obstrucció de les vies respiratòries. Clínicament el quadre es caracteritza per tos, a vegades paroxismal, i per expectoració mucosa de predomini matutí (bronquitis crònica simple). Els símptomes s’exacerben periòdicament, sobretot a l’hivern i després d’infeccions virals o bacterianes; a vegades hi ha sibilants i poden donar-se crisis de broncoespasme semblants a l’asma (bronquitis crònica asmàtica). En un estat avançat de la malaltia la tos és constant i l’expectoració purulenta (bronquitis crònica mucopurulenta); l’expectoració també pot ésser ocasionalment hemoptísica. En una part relativament petita de pacients afectats de bronquitis crònica es produeix una obstrucció greu i irreversible de les vies aèries (bronquitis crònica obstructiva) que afecta sobretot els bronquis petits i els bronquíols i condiciona l’aparició d'emfisema i de l’anomenada malaltia pulmonar obstructiva crònica.
f
Patologia humana