Arxipreste de la col·legiata de Sant Joan de les Abadesses (1816), catedràtic del seminari conciliar de Barcelona i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1803). Perseguit com a carlí, s’exilià a França (1836-37). És autor d’un Canto alusivo a la defensa de los catalanes en Galípoli de las fuerzas combinadas del emperador y los genoveses (1805). El 1864 fou publicada una col·lecció dels seus sermons.