bruci
| brúcia

f
m
Història

Individu d’un poble que, procedent de la Itàlia central, habità el Bruci (Bruttium), actual Calàbria.

Aliats dels lucans, el 357 aC els brucis (brutii) formaren una forta confederació. El 272 aC foren dominats pels romans, i, més tard, pel fet d’haver ajudat Anníbal, foren víctimes d’una dura repressió.