Bruges

Brugge (nl)

Vista del nucli antic de Bruges

Sjaak Kempe Sjaak Kempe (CC BY 2.0)

Ciutat de Flandes, capital de la província de Flandes Occidental, Bèlgica.

La geografia

És unida a la mar del Nord per diversos canals, com el Brugge Zeekanal, que la uneix a Zeebrugge. Centre industrial, turístic i comercial. El seu port constitueix una unitat amb el de Zeebrugge. Hi ha drassanes, i és un nus ferroviari i de carreteres. El seu nom procedeix dels nombrosos ponts (brug en flamenc) que travessen els canals que passen per la ciutat. Des del 1950 hi funciona el Col·legi d’Europa, centre internacional d’estudis europeus. El gran floriment artístic de la ciutat a l’època gòtica pot ésser comprovat encara actualment en edificis com la catedral, un dels monuments gòtics més antics de Bèlgica, de maó, amb un Davallament de Van der Goes; l’església de Nostra Senyora (segles XIII-XIV), amb una torre de 122 m d’altura, amb els mausoleus de Carles el Temerari i la seva filla Maria de Borgonya, i la Mare de Déu amb l’Infant, de Miquel Àngel; la capella de la Santa Sang (segles XII-XVI), amb un tríptic atribuït a Gérard David; les llotges gremials a la plaça major (segles XIII-XIV), en les quals destaca la torre talaia i la casa de la ciutat (segles XIII-XIV), diverses cases senyorials, especialment del segle XVI, on es combina l’estil gòtic amb el renaixentista, com la de González de Aguilera. L’esplendor de Bruges a l’última època gòtica quant a la pintura és representada als museus de la ciutat, entre els quals destaquen el de l’hospital de Sant Joan, amb obres de Memling, i el de l’acadèmia, amb obres de Van Eyck, de Van der Paele, del Bosch, de G. David, etc. Bruges sorgí d’una aglomeració, al segle IX, al fons del desaparegut golf de Zwin, protegida al segle X per un castell del comte de Flandes.

La història

Al segle XI s’havia convertit en un centre comercial d’una certa importància, i a mitjan segle XII s’inicià la promoció que la convertí en un dels grans centres de producció i exportació de la indústria drapera flamenca. Al segle XIII era ja un gran mercat internacional i primer centre permanent financer de l’Europa occidental. El comte de Flandes li concedí fira (1200), que perdurà fins al segle XVIII. El moviment comercial promogut pels mercaders i mariners dels països nòrdics i atlàntics s’incrementà i adquirí nou caràcter amb l’aparició, a la mar del Nord, dels vaixells dels països del sud d’Europa: els genovesos el 1277, i poc després els catalans. El segle XIV assenyala l’apogeu polític i econòmic de Bruges. A partir del 1324 dirigí la revolta de la Flandes marítima contra els terratinents, ofegada a la batalla de Cassel (1328). Contribuí a l’increment econòmic el fet d’ésser etapa dels productes anglesos —amb intermitències— i de totes les mercaderies que passaven pel Zwin, i el fet d’haver esdevingut centre principal del tràfic de la Hansa. Fou un gran mercat internacional, on predominava un intercanvi de productes valuosos; paral·lelament, progressà com a centre de transaccions financeres, i augmentà el nombre dels mercaders estrangers que s’hi establiren. Començà la construcció de llotges i la creació de consolats estrangers (tretze, del segle XIV al XVI), entre els quals el dels catalans, molt important, fundat el 1330 i reorganitzat el 1389, amb un règim especial de dos cònsols, del qual es conserva el Llibre dels mercaders catalans a Bruges, dels segles XIV-XVI, i que subsistí fins el 1527, que passà a Anvers. Durant el segle XV s’esdevingué la decadència de Bruges, però els progressos del capitalisme i la major difusió de la lletra de canvi donaren al seu mercat financer una importància més gran que no pas al segle XIV. Al final del segle XV era una plaça de segona classe, on únicament tenia importància el mercat de la llana castellana. Els mercaders estrangers i llurs consolats l’abandonaren oficialment i definitivament entre el 1498 i el 1586; només el consolat castellà perdurà fins el 1705.