Pertanyent a una família jueva, emigrà als Estats Units, on es graduà a la School of Design de Harvard el 1941. Exercí la docència a la facultat d’història i arquitectura de Roma i a l’Institut Universitari d’Arquitectura de Venècia, entre d’altres. La reivindicació d’una expressió moderna i orgànica per a l’arquitectura és antagonista de diversos corrents de caràcter formalista apareguts al s. XX, com l’estil internacional, el postmodernisme, el neoacademicisme o el neoeclecticisme. Les seves obres principals són Verso un'architettura organica (1941), Saper vedere l’architettura (1948) i Il linguaggio moderno dell’architettura (1973).