Brunsvic

Braunschweig (de)

Antic país de l’Alemanya septentrional que s’estenia del riu Aller al Leine i des dels contraforts del massís del Harz fins al riu Fuhse; comprenia, a més, un territori aïllat a la vall de l’alt Weser, vora Holzminden.

La capital era Brunsvic. El territori de Brunsvic formà part dels dominis güelfs a Saxònia. El 1180, quan Frederic Barba-roja desmembrà el ducat de Saxònia, Enric el Lleó conservà Brunsvic i Lüneburg. El seu net, Otó I (1204-52), investit príncep de l’Imperi i duc de Brunsvic i Lüneburg, fracassà en l’intent de crear un poderós estat al nord d’Alemanya a causa de la partició territorial dels seus fills: Joan prengué Lüneburg, i Albert Brunsvic. Noves divisisons i nous reagrupaments, als segles successius, feren que a l’inici del segle XVIII les dues branques més importants fossin les de Lüneburg-Celle, anomenada Hannover, i la de Brunsvic-Wolfenbüttel. El 1599 se li afegí el comtat de Blankenburg, i el 1648, entre altres territoris, el de l’abadia de Walkenried. Inclòs el 1807 dins el regne de Westfàlia i incorporat el 1814 a la Confederació Germànica, l’any 1866 Brunsvic passà a formar part de la Confederació d’Alemanya del Nord, i posteriorment (1871) de l’Imperi Alemany. En acabar la Primera Guerra Mundial esdevingué un land de la república de Weimar, fins l’any 1934, que fou integrat dins el III Reich. Actualment forma part del land de la Baixa Saxònia, a la RF d’Alemanya.