Bucarest

Bucuresti (ro)

Capital del judeţ homònim i de l’estat de Romania, situada a la regió de Muntènia o Gran Valàquia.

Travessen la ciutat el riu Dîmboviţa, que la divideix en dues parts gairebé iguals, i el seu afluent, el Colentina. El clima és continental (temperatura mitjana anual, 11,3°C; amplitud mitjana anual, 25,7°C; precipitacions anuals, 532 mm). El nucli antic de la ciutat és a la vora esquerra del Dîmboviţa, però a la vora dreta hi ha els edificis més típics, que permeten de veure els límits de la població al segle XVI; la ciutat té més de vint parcs i jardins públics, com el Herǎstrǎu (107 ha), a les vores del llac del mateix nom. El riu Colentina forma al nord nombroses llacs (Bǎneasa, Herǎstrǎu, Floreasca, Tei, Fundeni). La ciutat té un aspecte modern, amb unes amples avingudes, les dues principals de les quals s’intersequen i formen gairebé un angle recte, i divideixen la ciutat en quatre sectors d’àrea aproximadament igual. Una d’aquestes avingudes (de la República i Gheorghiu) travessa la ciutat d’est a oest. A l’extrem occidental hi ha el jardí botànic, la universitat, amb la facultat de medicina (1902), edificis ministerials, l’òpera i el teatre de ballet (1953). L’altra avinguda (Ana Ipátescu, Magueru, Bǎlcescu i 1848) travessa la ciutat de nord a sud i uneix els dos centres de comunicacions de la ciutat. A l’avinguda de la Victòria (Calea Victoriei) hi ha el palau de justícia (1895), la biblioteca central i el palau del consell de ministres (1938); a l’avinguda Kiselef hi ha la casa Scînteii, que és l’edifici més gran de Bucarest (1950-55). Des del 1918 la ciutat ha anat creixent i s’ha convertit en el centre polític, educatiu, cultural, financer i industrial del país. La seva situació, al centre de rutes comercials vers Bulgària, Hongria i l’URSS, amb abundants recursos de petroli, sal i aigua, ha facilitat el desenvolupament industrial (productes químics i farmacèutics, metal·lúrgia, maquinària). L’economia es desenvolupà sobretot després de la Segona Guerra Mundial, amb la modernització de les indústries. Centre d’ensenyament superior: Universitatea din Bucureşti, fundada l’any 1864; Institutul Politehnic “Gheorghe Gheorghiu-Dej”, fundat l’any 1819. És un centre de comunicacions: carreteres, ferrocarrils i aeroports de Bǎneasa i d’Otopen. És seu del patriarcat de l’Església ortodoxa de Romania. Pel març del 1977 fou afectada, juntament amb algunes localitats veïnes, per un fort terratrèmol. Oficialment aquest causà uns 1 500 morts i més d’11 000 ferits i deixà 35 000 famílies sense llar; a més perjudicà força la indústria, la construcció i el transport a l’àrea sacsejada. Entre els escassos monuments conservats, sobresurten el monestir de Mihaai Vodǎ (s XVI) i l’església de Stavropoleos (1724), d’estil grecobizantí, que és l’Església patriarcal. El museu nacional d’art religiós (1931) conserva una important col·lecció d’icones, calzes, frescs, etc, i al museu d’art de la República Popular Romanesa hi ha pintures d’El Greco i del segle XVII espanyol (Cano, Zurbarán, Valdés, Leal, Murillo). Fundada probablement al lloc d’una antiga fortalesa romana, és mencionada per primera vegada al segle XIV. Al segle XVII substituí Tîrgoviste com a capital del principat de Valàquia. Durant els segles XVIII i XIX fou ocupada successivament pels turcs, russos i austríacs, fins que el 1858 esdevingué la capital d’un nou estat, sorgit de la unificació politicoadministrativa dels principats. Envaïda i conquerida el 1916 pels exèrcits alemany i búlgar, la seu del govern fou traslladada a Iasi. En els anys que seguiren la Primera Guerra Mundial la ciutat cresqué molt, i també la seva indústria. El 1940 caigué novament sota control alemany, i restà sota el seu domini fins el 1944, que fou ocupada per les tropes soviètiques.