Vigent entre el juliol del 1937 i l’abril del 1945, no era un camp d’extermini pròpiament dit (Vernichtungslager), sinó que fou concebut com a camp de presoners de guerra, dissidents polítics i jueus deportats d’altres països ocupats, especialment de Polònia, Hongria, Txecoslovàquia i l’URSS. El nombre d’interns superava els 260.000, dels quals uns 56.000 moriren executats, per desnutrició o per malalties. Des del 1943 els interns foren forçats a treballar en la indústria de l’armament. Fou utilitzat en 1945-50 per l’administració militar soviètica com a camp d’internament, i en aquests anys hi moriren unes 7.000 persones.