Antigament, en fer (o passar) bugada, hom posava la roba blanca, després d’escatada, picada i rentada amb sabó, sense prémer-la, en un cubell ( bugader o lleixiver ); damunt era col·locada cendra dins uns draps o saquets ( cendrers ), i a intervals hi era abocada aigua calenta que passava a través dels cendrers i, convertida ja en lleixiu alcalí, a través de la roba, sortia finalment per un forat situat a la part inferior del cossi de la bugada. Després hom deixava estovar la roba abans d’una repassada amb sabó, d’esbaldir-la (amb blau o sense) i finalment d’eixugar-la. Posteriorment, en fornir el comerç lleixius d’hipoclorit, se simplificà l’operació, atès que uniren a l’acció netejant de l’àlcali una acció blanquejant. Actualment la bugada és feta sense esforç amb l’ajut de màquines de rentar i amb l’ús de detergents. A les grans poblacions hi ha bugaderies mecanitzades d’explotació industrial del rentatge de roba d’altri.
f
Llar