bugui

f

m

Etnologia

Individu d’un poble malai que habita, conjuntament amb els macassaresos, la península sud-occidental de les Cèlebes, així com la costa oest de Cèlebes central, i que s’ha estès, a més, en diverses colònies a les costes veïnes de Borneo, Bali i Lombok.

Els buguis (4 000 000 d’individus, aproximadament), practiquen el conreu de l’arròs, del blat de moro i de la palma de coco, la ramaderia, la pesca i el comerç marítim i dominen la tècnica dels metalls. Són organitzats en famílies matrilocals, formades d’unes 20 persones, que habiten en una mateixa casa. A la primeria del s XVII foren islamitzats, però conserven força restes de les creences hindús i prehindús anteriors.