Estudià a Londres i a Harvard (EUA). Afiliat al partit republicà popular —de centreesquerra—, en fou secretari general (1966-71) i president (1972-80). Primer ministre (1974, 1977 i 1978-79), l’any 1974 ordenà la invasió de Xipre. En 1980-82 fou sovint empresonat i sancionat pel règim militar que el 1980 prengué el poder. El 1989 esdevingué secretari general del Partit Democràtic de l’Esquerra, i el 1999 primer ministre. El seu precari estat de salut bloquejà sovint l’acció de govern, però es negà a dimitir el càrrec fins que l’hagué d’abandonar arran de la victòria del Partit de la Justícia i el Desenvolupament en les eleccions del novembre del 2002. És autor de diversos llibres i articles de tema polític i traduí al turc algunes obres de Rabindranāth Tagore.