El terme, pla al sud, és accidentat al nord per la serra d’Alfàbia (1 067 m alt.) i és drenat pel torrent de Bunyola , que neix als contraforts meridionals de la serra d’Alfàbia, recull les aigües de nombrosos torrents i aflueix, ja dins del terme de Palma, al torrent Gros. La vegetació natural ocupa la meitat del terme, i és formada principalment per pinedes, alzinars i garriga, amb pasturatges de propietat comunal i privada. El secà (oliveres, garrofers i ametllers) predomina totalment sobre el regadiu. La ramaderia és especialment de bestiar oví i porcí. Hi ha pedreres de ciment. Les principals activitats industrials són la fabricació de teixits, la destil·lació de licors i la producció d’oli. La proximitat de Palma explica el creixement demogràfic des del 1970. Els darrers temps s’han construït diverses urbanitzacions, en les quals la residència habitual alterna amb la secundària. La vila (2 166 h agl i 575 h diss [1996], bunyolins ; 230 m alt.), en un turó, a la dreta del torrent de Bunyola, és d’origen islàmic. L’actual església parroquial de Sant Mateu (Bunyola fou erigida en parròquia el 1248) fou construïda a partir del 1740 en estil barroc; conserva una imatge d’alabastre del s. XIV, la Mare de Déu de la Neu. Dins el terme hi ha hagut sempre importants residències rurals: Alfàbia, Raixa, Coma-sema, Biniforani, Biniatzar, Barcelona, s’Arrom, Honor, s’Estremera, es Teix, Son Termes i s’Ermitatge de Son Bernadàs; el sanatori de Caubet, la caseta del Rei Sanxo, el poble d'Orient i Baix el Puig , i la urbanització de Palmanyola.