burgès

| burgesa

f

m

Història

A partir del s XIII a les viles dels Països catalans, d’Aragó i d’Occitània (a diferència de França i de Castella), membre del patriciat que, igual que els ciutadans de les ciutats, es distingien dels altres estaments no privilegiats pel fet de no exercir cap ofici mecànic, per tal com vivien de rendes, condició suprimida el s XVIII.

ida al s XVIII. Eren anomenats homes de vila o prohoms i, especialment al País Valencià, igualment ciutadans. A partir del s XIV hom començà a introduir la denominació de burgès honrat (o home de vila honrat o, igualment, ciutadà honrat). Com passava entre els ciutadans, a partir del començament del s XVI hom distingia el burgès insaculat (o de matrícula) del burgès de privilegi (o de rescripte), o encara, entre el burgesos insaculats, el burgès immemorial de l’insaculat en època moderna (ciutadà). El 1529 els burgesos de Vilafranca del Penedès foren equiparats als cavallers (igualment com els ciutadans de Barcelona ho havien estat el 1510); el 1599 els burgesos de Cervera i Granollers obtingueren la mateixa equiparació a l’estament ciutadà barceloní. El mateix any, els burgesos honrats de Perpinyà, en mèrit a la defensa de la vila contra els francesos (1597), obtingueren també la categoria de cavallers i esdevingueren de dret membres de la confraria de Sant Jordi de Perpinyà, de l’estament militar, on ja des del 1573 havien intentat d’entrar (cosa que aconseguiren entre el 1573 i 1580). Aquests privilegis de l’estament burgès perpinyanès foren estesos a Puigcerdà. Els burgesos de matrícula de Perpinyà foren en tot equiparats als ciutadans honrats de Barcelona; el 1620 els burgesos de rescripte o de privilegi aconseguiren d’ésser equiparats als de matrícula. El primer privilegi de burgès honrat de Perpinyà concedit fou el 1542 a Antic Trinyac. Amb la incorporació del Rosselló a França (1659) i la gradual introducció del francès en els escrits oficials, hom traduí el terme per bourgeois honorable (1700), terme difícilment acceptat, perquè perdia el sentit de noblesa que tenia el català, i fou substituït pel de citoyen noble. Esdevingué, sobretot al s XVIII, una classe tancada, de matrícula tancada i que només s’incrementava per rescripte. El 1763 eren 30 de nombre. Després del tractat dels Pirineus (1659), els burgesos honrats de Perpinyà refugiats a Barcelona foren assimilats als ciutadans honrats de Barcelona; el 1673 la vila de Puigcerdà adquirí la facultat de concedir als naturals de la Cerdanya i del Conflent que ho desitgessin el títol de burgès de Puigcerdà. A cap vila del País Valencià el patriciat no fou ennoblit.