burgès
| burgesa

f
m
Història

A la baixa edat mitjana, a Europa, habitant d’una vila o ciutat (als Països Catalans, hom distingia el burgès, habitant d’una vila, del ciutadà).

El terme burgenses de bon principi designava els ciutadans que gaudien dels privilegis i franqueses concedits a llur ciutat. A França hom distingia entre els burgesos de ciutats reials i els de ciutats pertanyents a senyors feudals. La condició de burgès implicava l’alliberament de les càrregues feudals i d’algunes taxes eclesiàstiques, i el dret de portar armes i de només poder ésser cridat davant el tribunal de la ciutat. En algunes ciutats era una condició molt acostada a la dels nobles.