buriat
| buriata

f
m
Etnologia

Individu de la branca septentrional dels mongols que habita prop del llac Baikal, a la República Federal dels Buriats, als okrugi autònoms buriats d’Ust’-Orda i Aga, al nord de la república de Mongòlia (Selenge) i a l’extrem nord de la regió autònoma de la Mongòlia Interior (oest de Khajlar).

El nombre total de buriats era d’uns 400 000 a primers anys noranta; a la República dels Buriats representen el 23% de la població i a Mongòlia el 2,4%. Originàriament caçadors i pescadors xamanistes, esdevingueren ramaders i agricultors nòmades i adoptaren el lamaisme com a religió. Habiten en iurtes, que han substituït progressivament per cases de fusta, de planta quadrangular i octagonal, i estan organitzats en famílies patrilineals, clans i confederacions de clands. Al s XIII eren establerts al llac Baikal, d’on foren expulsats per pobles d’origen turc i mongòlic. Al s XVII els russos els desplaçaren de nou, i aleshores tornaren a establir-se a llur territori primitiu.