Després que les lesions estronquessin la seva carrera com a jugador professional de futbol americà, es guanyà la vida amb ocupacions diverses, entre d’altres actuacions en espots de televisió, que li obriren el camí com a actor en sèries (Dan August, 1970-71) i en el cinema. El físic atlètic d’acusada masculinitat i l’aspecte entre afable i desafiant el convertiren en un actor molt popular en pel·lícules d’acció, entre les quals hi ha diversos westerns (Navajo Joe, 1966, de Sergio Corbucci; 100 Rifles, 1969, de Tom Gries; Sam Whiskey, 1969, d’Arnold Laven), i altres films com ara White Lightning (1973), de Joseph Sargent; Shamus (1973), de Buzz Kulik: W.W. and the Dixie Dancekings (1975), de John G. Avildsen; Smokey and the Bandit (1977), de Hal Needham, que tingué dues seqüeles (1980 i 1983); Hooper (1978) i The Cannonball Run (1981), també de Needham, i The Best Little Whorehouse in Texas (1982), de Colin Higgins. Les seves interpretacions més reconegudes foren a Deliverance (1972), de John Boorman; The Longest Yard (1974), de Robert Aldrich, i Starting Over (1979), d’Alan J. Pakula. També dirigí algunes pel·lícules, com ara Gator (1977), The End (1978) o Sharky’s Machine (1981), protagonitzades per ell.
Relegat a un segon pla des dels primers anys vuitanta, retornà una dècada després en un registre molt diferent als gèneres d’acció i comèdia intranscendent. Sobresurten les interpretacions a Boogie Nights (1997), de Paul Thomas Anderson; Pups (1999), d’Ash Baron-Cohen; Time of the Wolf (2002), de Rod Pridy, i a la sèrie Evening Shade (1990-94), dirigida per ell.