La moral del guerrer ( bushi ) —contraposada a l’etiqueta del noble cortesà ( kuge )— evolucionà tot conservant el seu nucli essencial: l’esperit marcial, que encloïa el coratge dut fins a la immolació, juntament amb la destresa atlètica i militar, la frugalitat, la gentilesa, etc. El bushido anà incorporant, tot transformant-les, concepcions del budisme zen i del confucianisme. D’aquest darrer prengué la pietat filial, sotaposant-la, però, a la seva màxima expressió: la lleialtat fins a la mort al senyor feudal ( gishi ). Els conflictes entre normes de diversa categoria eren resolts pel bushido amb el suïcidi. Aquest codi ètic es convertí en ideal nacional i en base de l’educació fins el 1945.
m
Història