Butllari de Catalunya

Recull de les butlles pontifícies de Catalunya emeses entre el 1198 i el 1417, a més de les atorgades pel concili de Constança (1414-18).

Conservades originàriament als arxius de Catalunya i a l’Arxiu Apostòlic Vaticà, comprèn 1.394 butlles pontifícies originals emeses durant els segles XIII al XV —des del papa Innocenci III (1198) fins a Gregori XI (1377) i les que es produïren entre els anys 1378 i 1417, etapa del Cisma d’Occident, finalitzat amb el concili de Constança amb l’elecció de Martí V—, que mostren les relacions entre Catalunya i la cort dels papes, a Roma o a Avinyó.

El Butllari es presenta en tres volums que corresponen als tres grans períodes en la història del pontificat baixmedieval: vol. I, conté les butlles de la primera etapa (segle XIII), d’Innocenci III (1198) a Benet XI (1304); vol. II, les corresponents a l’etapa anomenada del papat d’Avinyó, de Climent V (1305) a Gregori XI (1377), i vol. III, les corresponents al Cisma d’Occident, d’Urbà VI (1378) a Benet XIII (1417), a més, de les 9 del concili de Constança (1414-18).

Contingut general de les butlles pontifícies

Es destaquen les relacions entre els bisbats i les diòcesis corresponents, entre els ordes religiosos i els militars, i entre el poder espiritual, representat per Roma, i el poder temporal de les diferents monarquies i l’Imperi, en el nostre cas amb els reis d’Aragó; apart de les complexes relacions diplomàtiques, amb la presència i actuació dels diferents nuncis i legats pontificis.

Mostra la participació de l’Església catalana en els grans concilis ecumènics celebrats durant aquests temps, on les decisions preses transcendien l’àmbit purament eclesiàstic, tot afectant el conjunt de la societat, el poder polític inclòs. En aquest sentit cal destacar la transcendència en el desenvolupament eclesiàstic i polític posterior que significà tot el període del Concili de Constança.

Tracten també de les relacions amb la noblesa, els poders locals i la societat en general, i les relacions amb institucions civils que propiciaren la participació del pontificat en la creació i desenvolupament, entre altres, dels estudis generals, les fàbriques catedralícies i monàstiques, el mecenatge artístic d’alguns cardenals i alts dignataris de la cúria papal.

Tot un conjunt documental que ens acosta a la història de Catalunya, en el marc de la Corona d’Aragó i de l’Europa de l’època, que manifesta l’estat religiós, econòmic, polític, social, cultural de les nostres terres durant aquells temps baixmedievals.