Situació i presentació
Es troba a ponent de la comarca, en contacte amb la Ribera d’Ebre, a la vall mitjana del riu de Montsant. Limita amb els termes de la Palma d’Ebre (NW), Vinebre (W) i la Torre de l’Espanyol (SW) de la Ribera d’Ebre, i amb els de la Figuera (S), la Vilella Baixa (SE), la Vilella Alta (E), la Morera de Montsant (E), Margalef (NE) i la Bisbal de Falset (NW), del Priorat.
El riu de Montsant entra al terme pel sector septentrional en direcció N-S, descriu una àmplia corba i agafa la direcció W-E seguint els darrers vessants sud-occidentals del massís de Montsant (de l’alineació principal o Serra Major), que accidenten la part NE del territori i arriben a 907 m d’altitud al Planassot (extrem NE), a 703 m al puig de la Canaleta o els Montalts (extrem E), altituds que van descendint vers ponent (622 m al cim de l’Aixaragall, a llevant del poble, 591 m al de Cantacorbs, més a migdia, i 562 m a la serra dels Solans, al seu NW) fins a arribar als 300 a la vora del riu.
De Montsant davallen diversos barrancs vers el riu de Montsant, com els de Cavaloca, de l’Albereda i de les Comes, que conflueixen sota Cabassers, o el de les Pinedes. El terme és ric en fonts, i dins la tònica de tota la serra de Montsant, hi abunden les balmes i coves. La superfície forestal es coberta principalment per alzinars i pinedes.
El municipi comprèn el poble de Cabassers, únic nucli de població agrupada, l’ermita de la Foia, l’ermita de Sant Roc i alguns masos, la major part rònecs.
Una carretera procedent de Falset i la Vilella Baixa arriba a Cabassers i continua fins a la Bisbal de Falset, on es bifurca vers ponent cap a la Palma d’Ebre i Flix (aquí enllaça amb la C-12, l’Eix Occidental de Móra d’Ebre a Lleida), i vers el NE cap a Margalef i Vimbodí (on enllaça amb la N-240 de Tarragona a Lleida).
La població i l’economia
Cabassers tenia 50 focs el 1378, 53 el 1497, 51 el 1515 i 64 el 1553. El 1708 tenia 69 cases i el 1719 ja en comptava 127, amb 314 h, que passaren a 644 h el 1787. Les primeres dades demogràfiques del segle XIX no semblen gaire fiables ja que indiquen una inflexió que fa de mal creure; mentre que el 1830 tan sols es comptabilitzaven 374 h, el 1857 ja eren 1.089 h, que fóra el màxim assolit, per iniciar tot seguit la davallada amb 975 h el 1877, 919 h el 1897, 780 h el 1910, 696 h el 1930, 555 h el 1950 i 411 h el 1970. En l’últim quart del segle XX es consolidà la tendència a un lent despoblament fins entrat el segle XXI; 393 h el 1975, 353 h el 1991 i 340 h el 2005.
El principal conreu és l’olivera, seguida, a distància, de l’ametller, la vinya, l’avellaner i alguns arbres fruiters, principalment presseguers. La cooperativa agrícola, fundada l’any 1933, amb el nom de Sindicat Agrícola, elabora vi i oli de qualitat. Pel que fa a la ramaderia, destaca la cria d’aviram, seguida del bestiar porcí i d’alguns conills. A mitjan segle XIX tenia quatre molins de farina, dos d’oli i tres fàbriques d’aiguardent.
El poble de Cabassers
El poble de Cabassers (358 m d’altitud) és situat en un petit turó, entre el barranc de les Comes i el de l’Albereda. Hi ha diverses cases adovellades, del segle XVIII, sobretot al carrer Major, la majoria de les quals contenen arcades de punta d’ametlla. El carrer Major s’eixampla, al seu extrem final, en una mena de plaça porxada on antigament es feia un petit mercat i subhastes. L’església parroquial de la Nativitat, amb una façana refeta pels volts del 1823, conserva a l’interior una bona part del retaule gòtic de Santa Maria atribuït a Lluís Borrassà, que fou salvat per la Generalitat el 1936. Les taules del retaule, de força qualitat, representen la Mare de Déu amb l’infant en el plafó central, amb la figuració de tres misteris del Rosari a cada banda. La part inferior conté la imatge de sis sants, i dos més a la superior. El conjunt és coronat per la crucifixió. Guarda també un quadre de la Mare de Déu de Loreto del 1624, provinent de l’ermita de Sant Roc. L’església és d’una nau, amb quatre capelles laterals per banda que aprofiten els contraforts. El presbiteri i tres capelles són gòtiques, mentre que la nau i la resta de les capelles, de mitja volta, es podrien considerar d’un renaixement molt senzill. Té cor. El campanar data del 1604 i l’altar major, destruït el 1936, era obra d’Antoni Tremulles, del 1618.
El poble havia disposat d’alguns elements de defensa. A la fi del XIX s’enderrocà una antiga torre, atribuïda als moros, que guardava el pas del barranc de l’Albereda. De l’edifici anomenat el Castell, antiga propietat dels bisbes de Tortosa que es creu que era l’antic edifici dels premostratencs, només en queda un llenç de mur adosat a una edificació contigua. La construcció, que l’estat vengué el 1887, ja era pràcticament desmantellada del tot el 1870. Damunt seu es bastiren les escoles.
Cabassers disposa de la Casa Museu Miquel Montagud, col·lecció dedicada a reproduccions d’obres d’El Greco. L’any 2001 ja s’havia aprovat la construcció d’un museu municipal, amb el nom de Museu Històric de Cabassers Miquel Montagud, que acolliria el fons d’aquesta col·lecció privada.
Les principals celebracions del poble són la festa major, que se celebra per Sant Blai (3 de febrer), la festa de Sant Isidre (15 de maig), l’aplec de la sardana (el quart diumenge de juliol), i la festa de Sant Nicolau (6 de desembre), de celebració especial per a la quitxalla, que recorre el poble recollint el que els donen.
Altres indrets del terme
Damunt el riu de Montsant hi ha un notable pont de pedra, amb un gran arc central i dos de laterals, obra medieval pròpia d’un camí important i que la tradició ha volgut atribuir als romans (abans de ser anomenat Pont Vell era conegut com el Pont Romà).
Al terme de Cabassers hi ha tres capelles: Sant Joan, Sant Roc i la Foia. La capella de Sant Joan és a tocar del poble; es tracta d’un edifici rectangular, on el 24 de juny s’hi celebra un aplec. Sant Roc, a 1 km del poble i 460 m d’altitud, és construïda aprofitant una balma, el seu interior pertany al gòtic final, tot i que a la portalada consta 1594. Fins el 1872 tingué ermità. Hom hi celebra un romiatge tradicional el 16 d’agost. L’ermita de la Mare de Déu de la Foia, anteriorment dedicada a sant Marc i dita també de les Neus arran de la visita que hi féu el 1873 la princesa Maria de les Neus, és al NE del poble i a 560 m d’altitud; era una petita capella amb atri fins que el 1844 s’aterrà l’atri i s’amplià la capella, tot convertint la primitiva en el presbiteri. El 1865 es construí un nou altar major i poc després s’arranjà la plaça de davant l’ermita. Sota seu hi ha una font de la qual raja un bon doll d’aigua a 14°C. S’hi celebren aplecs la diada de Sant Marc, el 25 d’abril, i per la Mare de Déu de les Neus, el 5 d’agost.
La història
Cabassers és un lloc d’origen aràbic. Sota els sarraïns rebia el nom d’Avincabasser. Arran de la conquesta i la repoblació del territori pels comtes de Barcelona, el poble fou incorporat al terme de Siurana, tot i que la seva ocupació fou força anterior a la de l’alterós castell que donava nom al terme. El 24 d9abril de 1149 Ramon Berenguer IV donà Avincabasser al monestir premostratenc belga de Santa Maria de Monteflabon, perquè hi construís una església i un convent amb el nom de Vallclara i amb l’ajuda dels comtes reis hi impulsessin ermitatges. El receptor fou Esteve de Flabemont, de la Lorena, que havia participat amb altres frares i cavallers en la croada contra Tortosa i Lleida. El succeí, al capdavant de la fundació, Frederic, que el 27 de desembre de 1158 traspassà el lloc al bisbat de Tortosa, sembla que perquè amb les seves rendes s’impulsés la construcció de la catedral; la donació fou confirmada per Ramon Berenguer IV el 2 de gener de 1159. Els premostratencs aleshores es dispersaren. Uns anaren a Bonrepòs i altres, amb Joan d’Organyà, a qui també ha estat atribuïda la donació, al capdavant, fundaren Bellpuig de les Avellanes. El 1160 el bisbe de Tortosa aconseguí d’ampliar el terme amb diverses cessions fetes per Arbert de Castellvell, ja senyor de Siurana. Aquest és l’origen de la baronia episcopal de Cabassers, de la qual formaven part, a més del poble que li donava nom, els actuals termes de la Bisbal, la Figuera, el Lloar, Margalef i la Vilella Baixa. Els bisbes de Tortosa en mantingueren, fins a la supressió de les senyories al segle XIX, la jurisdicció i el cobrament de rendes.
Cabassers (Unicapcerii a la carta de població de la Morera del 1170 i Cabezer el 1190) va rebre el 9 de maig de 1185 carta de població atorgada pel bisbe de Tortosa Ponç de Monells i el seu capítol. El poble es desenvolupà al llarg del segle XIII, i al començament del XIV ja tenia una estructura municipal consolidada, que es traduí bàsicament en un recull de costums i usos legals que a petició dels seus prohoms foren aprovats pel bisbe i el capítol de Tortosa el gener del 1310. El text havia estat redactat pel prior de la catedral de Tortosa, Bernat de Jardí. El 1303 Jaume II eximí els homes de la baronia de pagar l’impost del bovatge i el mateix rei donà al bisbe el mer i mixt imperi damunt de tots els llocs d’aquesta senyoria. El 1368 la baronia pagava delmes pel safrà, els cigrons, les guixes, els pèsols, les llentilles, la verema, les olives, les faves, les cebes, els alls, els porros, el cànem, el lli, els pollastres, els porcs i el blat, bàsicament. Entre el 1702 i el 1714 hi hagué un llarg plet entre el bisbe de Tortosa i el comte de Prades sobre la jurisdicció de la baronia de Cabassers, que finalment fou pronunciat, sembla, a favor dels primers, que veieren confirmats els drets a nomenar el batlle general amb els seus subalterns i l’exercici del mer i mixt imperi. A partir del decret de Nova Planta el batlle fou nomenat pel bisbe d’una terna proposada pel mateix ajuntament. Com a mostra del desenvolupament industrial del poble, Jaume Navars obtingué autorització del bisbe, el 1767, per a construir prop de la vila un molí de nocs pel qual havia de pagar un cens anual de quatre rals. Al llarg del segle XVIII hi són documentats músics, que actuaven pels pobles veïns.
A les escorrialles de la primera carlinada, el pretendent Carles V s’instal·là amb tot el seu exèrcit durant tres dies al poble. El pont de la carretera es construí entre el 1913 i el 1916.