Els espais buits que resten entre els conductors i entre aquests i la coberta solen ésser omplerts amb una substància aïllant pastosa (cables impregnats, de pressió amb oli o bé amb gas, etc.), o bé amb matèries plàstiques (cables secs). Els cables emprats en telecomunicacions consten de molts conductors en forma de fil o de tub, de coure electrolític, recuit i de gran conductibilitat. El revestiment aïllant sol ésser de paper, cotó, corda de cel·lulosa o derivats plàstics. Per a les cobertes hom empra plom, acer, alumini i plàstics (especialment policlorur de vinil, neoprè i polietilè). En els cables subterranis i submarins hom disposa, a més, una altra coberta de protecció.
m
Electrònica i informàtica