cable

m
Tecnologia

cables rígids de tracció mecànica: A, cable ordinari amb ànima tèxtil; B, cable antigiratori; C, cable tancat

Conjunt format per un nombre variable de fils metàl·lics, o de cordons (formats d’aquests fils) i l’ànima sobre la qual són enrotllats.

Per la seva gran resistència a la tracció (més petita però que la suma de les resistències parcials dels fils que el formen) i la seva flexibilitat és emprat per a transmetre un esforç o efectuar un treball. El cable és construït per enrotllament, en forma helicoidal, d’una o diverses capes dels seus components entorn del nucli central o ànima, que pot ésser metàl·lic o d’un material tèxtil (generalment, cànem). Per a designar la composició d’un cable cal precisar el nombre de cordons de què és format, la natura i el nombre de llurs filaments i el nombre d’ànimes i el perímetre. Segons que tinguin ànima o no, segons el tipus d’enrotllament, etc, hom pot distingir els cables d’acer, simples cordons constituïts per un feix de filferros torçuts, els cables ordinaris o espirals, constituïts per un sol cordó amb ànima metàl·lica del mateix diàmetre que els filaments del cordó, els cables trenats, formats per tres o sis cordons enrotllats entorn d’una ànima metàl·lica o de cànem, els cables de cables, formats per l’enrotllament de cables sobre una ànima de fibra tèxtil, els cables semitancats, formats per un cordó ordinari (espiral) recobert per una capa de filferros perfilats en forma de x i rodons, alternats, que encaixen els uns amb els altres, els cables tancats, formats per un cordó ordinari envoltat per una o diverses capes de filferro perfilat en forma de z que en encaixar els uns amb els altres formen una superfície completament llisa, etc.