Situació i presentació
És situat al sector de la dreta del Segre, sense que arribi, però, a tocar el riu. El municipi limita al N amb les terres de Noves de Segre, a l’E amb l’enclavament de Baridà del Pla de Sant Tirs, Fígols i Alinyà i amb Organyà, al S ho fa amb Coll de Nargó i Abella de la Conca, i a ponent amb Conca de Dalt, aquests dos últims municipis de la comarca del Pallars Jussà.
Dit antigament Caboet o la Vall de Cabó, el terme comprèn gairebé tota la vall de Cabó, drenada pel riu de Cabó i els seus afluents, el principal dels quals és el barranc d’Inglada. Només el sector més baix del riu de Cabó i el seu desguàs al Segre són dins el terme veí d’Organyà. El riu de Cabó neix sota el prat d’Olient, i en el seu tram de capçalera rep el nom de riu del Cap de la Vall. El barranc d’Inglada, que hi desguassa ran del poble de Cabó, es forma sota el cap de Boumort (2.076 m). Altres afluents del riu de Cabó per la dreta són el barranc del Fondo, el de Senyús, la llau del Reguer, la coma dels Queixans i el torrent del Tosquer. Per l’esquerra vessen el torrent de la Vinyassa, la llau de la Pera, la de la Móra i la de l’Espluga.
Les valls d’aquests rius són ben delimitades per les serres de Prada a septentrió, de la Cogomera a ponent (a la divisòria d’aigües entre el riu de Cabó i el barranc d’Inglada), de Boumort, a ponent i al S, i d’Ares, al NE. En aquesta, que és continuació vers llevant de la serra de Prada, hi ha el roc de les Gralles, el cap de Pla Redon (1.846 m), sector aquest de pasturatges al límit amb el municipi de Noves de Segre, també divisòria de les aigües del riu de Cabó i del riu de la Guàrdia.
A la serra de Prada hi ha el tossal de les Àligues (1.643 m) i els Clots de Favà (1.673 m). A la serra de la Cogomera, el cap del Bosc del Pui i los Colls (1.042 m). Finalment, a la serra de Boumort destaquem el pic de Matella (1.895 m), punt de contacte entre els municipis de Cabó, Noves de Segre, Baix Pallars (Pallars Sobirà) i el Pont del Claverol (Pallars Jussà), el tossal de Caners (1.936 m) i el cap de Boumort (2.776 m), i vers el S del terme hi ha el tossal de Cabrit, la roca de Senyús (1.895 m), el pas de la Canal de Duró, el pas de Finestres, la roca del Codó (1.627 m), Penya-roia i Penya Aguda.
Dins el municipi, a més del poble de Cabó, hi ha els pobles del Vilar de Cabó i el Pujal de Cabó, els despoblats i llogarets de Senyús, Ares, el Cap de la Vall, Favà i Montellà, i l’enclavament de Fontanet.
Una carretera asfaltada que surt d’Organyà (on entronca amb la carretera C-14, de Lleida a Adrall) passa pel Pujal i pel Vilar, i arriba fins a Cabó. La resta de llocs del terme es troben comunicats per pistes forestals i camins.
La població i l’economia
Segons el capbreu del vescomtat de Castellbò de 1493-94, el nombre de focs a la vall era de 24. El cens del 1553 n’assigna només 17. El 1787, entre Cabó i Senyús sumaven 82 h, i el Pujal tenia 49 h. El cens del 1857 registra 111 h al poble de Cabó, 87 h a Senyús, 65 h al Pujal, 168 h al Vilar, 34 h a Ares, 25 h a Fontanet i el Xart i 190 h en masos disseminats, que en total sumen 680 h. Aquesta xifra havia augmentat encara el 1860, quan hi havia785 h, màxim demogràfic de la població. Tot seguit, però, i fins a la primeria del segle XX, anà disminuint (634 h el 1877 i 541 h el 1900). El revifament del 1920 (573 h) fou, tanmateix, efímer, i la població ha continuat baixant de forma clara i s’ha envellit. El 1930 hi havia 513 h, 398 h el 1950, 243 h el 1970, 142 h el 1991, 117 el 2001 i 108 el 2005.
L’agricultura i la ramaderia constitueixen la base econòmica del terme. Antigament al terme de Cabó es conreaven cereals, llegums, patates, farratge i un xic de vinya. Hi havia sobretot bestiar de llana. Ara l’activitat agrícola, mecanitzada i modernitzada, es dedica principalment a la producció de farratge, ordi i civada. Els antics conreus de vinyes i oliveres han perdut importància. Gran part de la superfície agrària és coberta per terreny forestal i per pastures permanents. Hi ha explotació forestal i recol·lecció de bolets i tòfones. L’activitat econòmica bàsica és, però, la producció de llet de vaca. Complementen l’economia alguns ramats d’ovelles i la cria de bestiar boví per a carn, a més d’alguns caps de cabrum, conills, bestiar porcí i equí.
Al municipi de Cabó el mercat tradicional ha estat de sempre el d’Organyà i, secundàriament, el de la Seu. El turisme rural que atreu la zona pot allotjar-se en residències o cases de pagès.
El poble de Cabó
El poble de Cabó, que el 2001 tenia 50 h, és situat a banda i banda del riu de Cabó, a 768 m d’altitud, sota la serra de Prada. Les cases que hi ha a l’esquerra del riu són esglaonades pels vessants i les de la dreta, a la plana, voltades de conreus. El riu es passa per un pont de pedra, d’un sol ull, rodó, construït el 1915.
L’església parroquial, dedicada a sant Isidre i sant Serni, fou bastida de nou. L’antiga església parroquial de Sant Serni domina la població. Romànica, i una mica alterada posteriorment, aquesta església és un monument força interessant, d’estructura complexa. Sembla que en la construcció de l’actual edifici, orientat de N a S, es va reaprofitar la capçalera d’un anterior temple orientat d’E a W. L’església té un absis al N i un altre a l’W, mentre que el que hi devia haver a l’E, formant una capçalera trevolada, ha desaparegut. Es conserva la cúpula del creuer (emmascarada exteriorment per una teulada de doble vessant i un petit campanar a llevant), i la nau es cobreix amb volta de canó.
Hom fa festa major el tercer diumenge d’agost; un dels actes més populars de la festa és la representació teatral de l’obra L’Arnaldeta de Caboet, que presenta una pubilla de les valls d’Andorra en temps del catarisme. Hom fa festa també per Sant Isidre, el diumenge despres del 15 de maig, també coneguda com la festa dels pagesos.
Altres indrets del terme
El municipi comprèn també els pobles del Vilar de Cabó i del Pujal de Cabó, el disseminat del Cap de la Vall, el despoblat de Senyús, els antics llogarets d’Ares i de Montellà, l’enclavament i mas de Fontanet, i diversos masos, com Favà.
La majoria dels antics llocs del terme són despoblats de fa segles, però sortien documentats encara en el Spill manifest del vescomtat de Castellbò, del 1519: Anell, el Pui, l’Oliva, Ares, l’Ametlla, el Pujal, Castellpol, la Boixedera, Colomera (hi ha el dolmen dit la Cabana del Moro o dolmen de Colomera), les Caselles, la Serra, Espodolla i el Camp; alguns d’aquests llocs ja eren deshabitats al segle XVI i d’altres surten esmentats encara com a masos o albergs el 1860. Aquest any es relacionen, a més, masos com el d’Encamp, la Borda, la Torre, del Batlle, del Graell, del Moliner, Can Morgó (habitada fins fa uns anys), del Perutxo, el Solà, i el Xart, entre moltes altres. Hi havia, encara, els Molins de Favà i el Molí de Cabó.
La història
La vall de Cabó (Kapudeizo) apareix mencionada per primer cop en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, que hi situa les parròquies d’Organyà (Horganiano), Favà (Favano) i Cabó. En els documents dels segles X i XI són esmentades, a més d’aquestes, les poblacions del Vilar, Espodolla, l’Ametlla, Anell, Coma, Fontanet, Ares, Tragó, la Boixedera i el Pui.
En l’acta de consagració de l’església de Santa Maria d’Organyà, del 1090, s’inclouen els béns amb què la dotaren a la vall de Cabó: l’ermita de Santa Fe i donacions a diversos llocs (el Vilar, Espodolla, Pujol, les Caselles, Fontanet, Ares, Tragó, etc.).
Des de mitjan segle X, la vall es trobava en mans dels Caboet, una de les famílies nobles que apareixen llavors a la comarca de l’Alt Urgell, senyora també de la vall de Sant Joan. Els descendents del primer representant conegut del llinatge Ramon (I) de Caboet se succeeixen per línia directa en la possessió d’aquest patrimoni familiar fins al començament del segle XIII. El matrimoni entre Arnaua de Caboet (1170-1203) i Arnau de Castellbò (1185) havia de tenir com a conseqüència la reunió dels dominis patrimonials dels Caboet al vescomtat de Castellbò, inclosos els béns i drets que des del segle XI posseïen a la vall d’Andorra en feu de l’Església d’Urgell.
A part les valls de Cabó, de Sant Joan i d’Andorra, els comdors de Caboet tenien més possessions a la comarca de l’Alt Urgell: a Bescaran, la Seu, Comellana, la Vansa, Rialb, Montanissell i Castellbò. El poble de Tor, pertanyent al Pallars Sobirà, apareix constantment unit i relacionat amb la vall de Sant Joan i en poder dels senyors de la mateixa vall. Altres possessions que devien passar a branques dels Caboet desmembrades de la línia principal foren a l’Alt Urgell (Ogern, Aguilar), al Solsonès (Odèn, la Móra, Navès, Tentellatge, el Pujol), a la Noguera (Gerb, Balaguer), al Pallars Jussà (Bóixols, Abella de la Conca, Sant Romà d’Abella, Avisella) i altres llocs.
En virtut de les disposicions testamentàries de Guillem Guitard de Caboet (1110) i de Ramon (II) (1156), el domini eminent de les valls de Cabó i de Sant Joan va passar, al segle XII, a l’Església d’Urgell. Els castells documentats llavors a la vall de Cabó són: Castellpodol, Castellpuig, el castell de la Serra i el de Tragó. D’aquest darrer se sap que era situat a la serra d’Ares. Castellpuig potser es podria identificar amb el lloc del Pui, entre el serrat del Bou i el tossal de les Àligues.
El document de l’acte d’homenatge i jurament de fidelitat prestat pels habitants de la vall de Cabó al bisbe Bernat Sanç el 1162 consigna les firmes de cent setze caps de casa amb la indicació dels respectius llocs de procedència.
La senyoria dels bisbes d’Urgell sobre les valls de Cabó i de Sant Joan topà amb una resistència aferrissada del vescomte Arnau de Castellbò i dels seus successors els comtes de Foix. Després de moltes dissensions i baralles, aquests darrers s’avingueren a tenir les valls en feu honrat per l’Església urgellesa, d’acord amb la sentència dictada en el cèlebre pariatge d’Andorra el 1278.
Al segle XVI (1519), dins el vescomtat de Castellbò, la vall de Cabó formava la batllia de Cabó del quarter d’Organyà. El batlle d’Organyà era batlle de Cabó i tenia ací el seu lloctinent.