Quan no és l’època del zel (octubre o novembre), viu en ramats no jerarquitzats, generalment de sis a quaranta individus del mateix sexe; els mascles sovintegen en parts més altes de les muntanyes que les femelles. Habiten al centre i al sud de la península Ibèrica (serra de Gredos, Sierra Nevada i Serranía de Ronda; a més, també han proliferat als ports de Beseit, on el 1985 hi havia uns 1.500 individus, després que hom hi establís una reserva de caça).
Entre el 1995 i el 1999 es reintroduïren a Montserrat uns 25 exemplars de cabra salvatge procedents dels Ports, que el 2017 ja eren més de 250. L’any 2014 també s’introduïren exemplars de cabra salvatge hispànica, procedents de la serra de Guadarrama, als Pirineus aragonesos, dins un projecte de recuperació de la cabra salvatge a la serralada pirinenca liderat pel parc natural dels Pyrénées Ariégeoises, a través de la reserva nacional de caça de l’Alt Pallars, i amb la col·laboració del parc natural de l’Alt Pirineu. L’estiu del 2016, es descobriren els primers exemplars de cabra salvatge hispànica reintroduïts, també anomenada herc, a la vall de Cardós (Pallars Sobirà).