En anglès hom els designa amb les sigles FGA (fighter, ground attack), que pressuposen la missió de caça, capacitat que tenen la majoria d’avions moderns d’aquest tipus per raó de la polivalència que cada cop més s’exigeix als costosíssims aparells actuals; i així, els models nord-americans F-4, F-15 i F-18, els soviètics SU-17 i MIG-25, i els europeus Jaguar i Tornado són avions preparats per al combat aeri. Dels concebuts exclusivament per atacar objectius terrestres cal esmentar l’A-10A ‘Thunderbolt’ (EUA), bireactor armat amb un canó automàtic de 6 tubs de 30 mm i amb 7.000 kg de bombes, coets i míssils antitancs. L’equivalent soviètic és el SU-025 ‘Frogfoot’, que carrega 4.000 kg de bombes i armament divers. Hi ha també versions navals d’aquesta mena d’avions, el més conegut dels quals és l’AV-8 ’Harrier’, aparell amb capacitat per a l’envol i l’aterratge verticals.
m
Militar
Caça bombarder F-18 de la Northrop-McDonnell Douglas (EUA)
© Fototeca.cat
Avió especialitzat a realitzar atacs contra objectius terrestres; també rep el nom de bombarder tàctic, avió d’atac ràpid o de suport reduït.