cactàcies

f
pl
Botànica

Cultiu de cactàcies

© Fototeca.cat

Família de centrospermes constituïda per unes dues mil espècies de plantes herbàcies o sufruticoses, generalment suculentes, molt ben adaptades a climes subdesèrtics de pluges escasses i disperses.

Amb l’excepció del gènere Pereskia, probablement el més primitiu, que té fulles normals, són plantes afil·les, i la superfície verda de la tija, sovint armada d’espines, pren el paper d’òrgan assimilador. Les flors, hermafrodites, generalment solitàries, són grosses i vistoses, regulars o lleugerament zigomorfes; tenen estams nombrosos soldats per la base al periant, i ovari ínfer unilocular format per tres carpels soldats. La majoria són plantes de les regions tropicals i subtropicals d’Amèrica. Entre els nombrosos gèneres que comprenen cal esmentar Cereus, Mammillaria, Nopalxochia i Opuntia. Moltes espècies són conreades com a ornamentals (cactus).