En l’entonació és la manera de cloure els fragments melòdics de la frase. La cadència d’enunciació té la terminació greu, baixant per sota la línia general de la frase. El fenomen de cadència expressa la terminació absoluta d’una frase enunciativa. Quan la terminació no és absoluta, apareixen quatre formes, cadascuna amb una determinada funció expressiva: l' anticadència és el final agut d’un fragment, constitueix la fi de la branca tensiva i pren especial relleu en el predicatiu i en l’oposició de conceptes; la semicadència , terminació descendent, menys greu que la cadència, expressa l’asseveració insegura o la idea insuficientment definida; la semianticadència , en sentit ascendent, correspon a unitats interiors de sentit continuatiu i assenyala oposicions i contrasts de caràcter secundari; i la suspensió , amb fonema de terminació al mateix nivell que el cos del grup, no té elevació ni descens apreciables, i expressa un sentit incomplet, el tall de la idea pendent de continuació.
f
Lingüística i sociolingüística