La base era la mutualitat, i tots els socis eren responsables solidàriament dels compromisos de la caixa, i el capital no donava interessos. La caixa prestava als socis la garantia de llurs béns mobles i collites, però sense hipoteques. Hom les ha considerades un precedent del moviment socialcatòlic del començament del segle XX. Es generalitzaren a l’Estat espanyol a l’empara de la llei de Sindicats Agrícoles del 1906. Les caixes rurals tingueren a Mallorca una gran difusió per iniciativa de la Federació Catòlica Agrària, especialment del franciscà Pere Joan Cerdà i Colom. El 1907 foren fundades les primeres a Artà i Montuïri. El 1912 la Cambra de Comerç protestà, perquè considerava que feien una competència il·legal al comerç, puix que llurs activitats no eren exclusivament bancàries. Al cap de pocs anys començaren a decaure, segurament per falta de capital, i cap al 1930 s’inicià un procés d’absorció que beneficià especialment la Caixa de Pensions i també la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de les Balears.
f
Economia