calàbria

Gavia sp (nc.)

f
Ornitologia

Calabria grossa (G. immer)

© NWF

Gènere d’ocells aquàtics de l’ordre dels gaviformes, que ultrapassen el mig metre de llargada, amb el cos i el cap allargats, el coll llarg i el bec també llarg, agut i fort.

Les potes són petites i implantades molt enrere; són uns magnífics nedadors i cabussadors. Tenen els peus proveïts de membrana interdigital i un plomatge abundant, bellament acolorit durant la primavera (període de zel) i de color gris i blanc a l’hivern. Habiten prop dels llacs, dels estanys i de les mars. Són àrtics i subàrtics, i emigren a l’hivern cap al sud; arriben fins a les conques de la Mediterrània, de la mar Negra i de la Càspia. La calàbria agulla o cabrellot blanc o, simplement, agulla (G. arctica) té el bec prim i recte i dues àrees de clapes blanques quadrangulars al dors. La calàbria grossa o aüllat (G. immer) té el bec gruixut i recte i el dors quadriculat de blanc sobre fons negre. La calàbria petita (G. stellata) té el bec prim i corbat cap amunt, el dors llis i el coll d’un roig fosc.