càlam

Acorus calamus (nc.)

m

Botànica

Farmàcia

Planta herbàcia vivaç, de la família de les aràcies, de 60 a 150 cm d’alçada, de fulles estretes, flors reunides en espigues cilíndriques, verdoses, de 6 a 8 cm, i rizoma ramificat, esponjós, de fins a 1 m de llarg, que conté un oli essencial aromàtic i amarg, de propietats antibiòtiques.

Originària del sud-oest asiàtic, hom la troba en llocs pantanosos, vores de rius, etc, a l’Europa central, Àsia i Amèrica. En fresc, el rizoma és emprat com a emètic, i en sec, com a estimulant de l’estómac, expectorant o emmenagog. Associat generalment a d’altres medicaments anàlegs, fou prescrit en dispèpsies i flatulències. És emprat actualment en perfumeria i com a aromatitzant en la producció de licors.