calamitàcies

f

pl

Paleobotànica

Família d’equisetals arborescents pròpies dels períodes Devonià, Carbonífer i Permià, que han deixat nombroses restes fòssils, components importants de molts dipòsits d’hulla.

Es caracteritzaven per les fulles, generalment lliures, i pels verticils d’esporangiòfors alternats amb verticils de fulles estèrils que portaven macrosporangis monospòrics a la part inferior de l’estròbil, i microsporangis polispòrics a la part superior. El gènere més important és Calamites, del qual hom ha trobat notables fòssils a la conca carbonífera d’Ogassa (Ripollès).