calcinació

f
Química

Tractament a alta temperatura a què hom sotmet un compost sòlid per provocar-hi una descomposició o un canvi de fase diferent de la fusió, amb la finalitat d’aconseguir una major concentració del compost en ésser separats els components volàtils, una major friabilitat com a resultat dels canvis de volum o una activació per a reaccionar amb altres sòlids amb els quals és mesclat.

Originàriament hom donava el nom de calcinació solament a la descomposició tèrmica de la pedra calcària en òxid de calci i diòxid de carboni, i després, per extensió, a tota descomposició tèrmica de materials orgànics o inorgànics que els converteix en un residu sòlid i tèrmicament estable. Els procediments industrials moderns de calcinació comprenen, a més dels de dissociació tèrmica, piròlisi i destil·lació seca de composts orgànics, processos de transicions de fases polimòrfiques. Quan la calcinació comporta una oxidació del material tractat, hom en diu torrefacció , i quan comporta una reducció de mineral amb separació de la ganga com a metall líquid de l’escòria, fusió .