El càlcul és objecte de la sintaxi lògica , i opera amb esquemes formals, independentment de tota significació o contingut, per tal d’evitar les ambigüitats i les impropietats del llenguatge ordinari. Consta d’un conjunt de símbols elementals, d’unes regles de formació i combinació de símbols i d’unes regles de transformació. Per a ésser vàlid, el càlcul ha d’ésser consistent, complet i decidible. Esbossat ja en Ramon Llull i més tard en Leibniz, aconseguí el primer desenvolupament important amb l’àlgebra de la lògica del s XIX (George Boole, Ernst Schröder), i ha estat perfeccionat per la lògica simbòlica contemporània (Gottlob Frege, Giuseppe Peano, Bertrand Russell i altres) (lògica).
m
Lògica