Constitueix l’aglomeració més gran de l’Índia i el segon centre industrial; destaca la indústria tèxtil (jute), seguida de la química, la mecànica, la metal·lúrgica, la paperera i la de transformació de la fusta, així com les drassanes. És el primer centre bancari i borsari del país i un centre comercial de primera categoria: el port fluvial exporta jute, laca, te i carbó, i importa petroli, carburants, teixits de cotó, sucre de Java i arròs i fusta de Birmània. Té aeroport internacional a Dam-Dam. És centre d’ensenyament superior: University of Calcuta, fundada el 1857; Jada Vpur University, fundada el 1955; Rabindra Bharati University, fundada el 1962.
A la ciutat es distingeixen dos sectors: el nucli d’origen europeu i la ciutat pròpiament oriental. El primer forma l’antic barri de l’Esplanade, a l’est del Maidan (espai urbà obert), situat a la vora del riu, amb els centres comercials i de negocis de Jawaharlal Nehru i Netaji Subhas Road i els barris residencials moderns de Ballygunge, Tollygunge i Alipore, més al sud. Entorn del Maidan es concentren els edificis de govern, procedents de l’època de domini britànic. La ciutat oriental, al nord del Maidan, presenta una congestionada aglomeració d’edificis, que s’intensifica prop de l’Hooghly, especialment als dos extrems del pont de Howrah, que comunica el centre urbà amb el districte industrial d’aquest nom, a la vora esquerra del riu. Al barri de Manicktala hi ha el notable temple de Badri Das. La ciutat és vorejada de barris de barraques, en els quals hom calcula que habita prop del 75% de la població urbana i on es produeix una gran barreja de nacionalitats, races, castes i llengües. El Victoria Memorial (1921) és un dels edificis més notables. El museu de l’Índia guarda una part de la balustrada del stupa de Bharhut (~150 aC), i importants col·leccions d’escultura grecobúdica, gupta i postgupta.
La ciutat fou fundada el 1690 per la Companyia Anglesa de les Índies Orientals, que hi construí el Fort William el 1696, prop del poble de Calcuta (esmentat ja el 1596). El 1756 Sirāǧ al-Dawla, nabab de Bengala, ocupà Fort William i saquejà la ciutat, alhora que tingué lloc l’incident conegut per Black Hole (alguns presoners britànics moriren asfixiats dins una petita cambra), però una expedició anglesa manada per Robert Clive derrotà el nabab de Bengala (Plassey, 1757) i nomenà Mīr Ǧa’far nabab, el qual restituí els béns als comerciants anglesos i autoritzà la Companyia a batre moneda. Des del 1773 Calcuta, com a capital de Bengala, exercí control sobre totes les possessions de la Companyia a l’Índia. El 1834 el governador de Bengala fou elevat a governador general de l’Índia, i la ciutat ostentà des d’aleshores la capitalitat de l’Índia, fins el 1912, que fou transferida a Delhi. Des del 1930 Calcuta visqué intensament la lluita per la independència. En 1942-43 fou bombardejada pels japonesos. El 1946 i el 1947 sofrí les lluites intercomunitàries entre hindús i musulmans per causa de la imminent divisió de Bengala entre el Pakistan i l’Índia. Per aquesta divisió (15 d’agost de 1947) Calcuta esdevingué la capital de l’estat de Bengala Occidental, dins la Unió Índia.