caldeu
| caldea

f
m
Història

Individu d’un poble semita establert a Mesopotàmia a partir del s IX aC.

Habitaven l’antiga Sumer, zona actualment habitada per llurs descendents, els àrabs de les marjals, i eren organitzats en clans, amb un cap que a vegades podia assolir l’hegemonia. Constituïren el nucli de resistència enfront de la dominació assíria, i foren a la base del redreçament babilònic amb la dinastia anomenada caldea o neobabilònica, establerta a partir del 625 aC amb Nabopolassar, la qual sobrevisqué a l’imperi assiri i durà fins el 539 aC (Babilònia).