Perdurà fins que Napoleó en decretà l’abolició i reintroduí el gregorià a partir de l’u de gener de 1806. Hom prengué el 22 de setembre de 1792, dia de l’equinocci de tardor, la data de la proclamació de la República, com a començament d’una nova era, i fou decretat que l’any civil comencés per l’equinocci de tardor.
L’any era dividit en dotze mesos, tots de 30 dies: Vendemiari, Brumari i Frimari (tardor); Nivós, Pluviós i Ventós (hivern); Germinal, Floreal i Pradal (primavera); Messidor, Termidor i Fructidor (estiu). Els dies del mes eren dividits en tres dècades. Després del darrer dia del mes de Fructidor eren col·locats cinc dies suplementaris per obtenir un any de 365 dies; cada quatre anys, en comptes d’afegir-hi cinc dies, hom n'hi afegia sis.
Fou vigent al Rosselló i també a la zona del Principat ocupada, durant la Guerra Gran, per les tropes franceses de la Convenció (1794-95), igualment com en altres territoris sota control republicà.