El calibrador materialitza les mides màxima i mínima admissibles de la dimensió que ha d’ésser objecte de control i així, si la dimensió a verificar és el diàmetre interior d’un forat, perquè aquest sigui considerat correcte cal que l’extrem “passa” del calibrador d’interiors —la mida del qual és igual a la mida mínima admesa per al forat— hi entri amb facilitat, mentre que el costat “no passa” —de mida igual a la màxima admesa per al forat— no hi ha d’entrar de cap manera. Els calibradors per a diàmetres exteriors, per a rosques, etc, funcionen segons el mateix principi. El més usual dels calibradors d’interiors és el calibrador de tap , que consisteix en dos discs o tiges metàl·lics muntats a banda i banda (costats “passa” i “no passa”) d’un mànec, mentre que el més usual dels calibradors d’exteriors és el calibrador de ferradura , que consisteix en un arc metàl·lic en els extrems del qual hi ha els palpadors , els mamellons o les rolines; aquest darrer a vegades també adopta la forma d’una X. Alguns calibradors són de mida fixa, però en d’altres aquesta pot ésser regulada dins de certs límits. La part del calibrador que materialitza la dimensió a controlar ha d’ésser resistent al desgast i indeformable; per aquesta raó hom els construeix amb acers especials, hom els recou molt lentament per tal de donar-los una gran estabilitat dimensional i, finalment, hom els recobreix d’una capa de crom dur.
m
Tecnologia